Rentat d'imatge verd

Exemple de rentat d'imatge verd: una empresa de pàrquings i autopistes a Chicago proposa als usuaris de pagar un dòlar addicional per tal de plantar arbres.

L'ecoblanqueig, ecoenblanquiment,[1] rentat d'imatge verd[2] o ecopostureig[3] és l'acció d'una empresa,[4] un govern o un organisme d'usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada.[5] La paraula és una traducció de l'anglès greenwash o greenwashing.[6][7] Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting «ecològic».[8][9]

Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verda», però que en realitat aquests productes, el seu mètode de fabricació o el balanç ecològic segueixen essent perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics positius siguin provats de manera científica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement sostenible i conscient i una mera manipulació sense canvis profunds en la gestió.[10]

És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no provoquin danys ecològics o contribueixen al canvi climàtic. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la competència fent productes suposadament «eco», «bio», «orgànics» o amb altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd és omnipresent. Fan greenwashing les empreses, premsa, partits polítics i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'impacte real que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial.

Cada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com «respectuosos amb el medi ambient», que és «100% natural» o simplement apareixen imatges d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o producte i la consciència ecològica del consumidor es quedi tranquil·litzada. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escàndol transcendit públicament o mitjançant una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants.[10]

  1. Lleonart, Arnau. «Bernat Lavaquiol: “ERC fa servir Tomàs Molina per posar un llacet a la merda que li arriba del PSC”». Vilaweb, 14-04-2024. [Consulta: 15 abril 2024].
  2. «Del greenwashing en diem ecoblanqueig o blanqueig verd | Economia». Termcat. [Consulta: 15 abril 2024].
  3. Fageda, Gerard. «Què és l'ecopostureig i com Brussel·les pretén combatre'l», 22-03-2023. [Consulta: 7 maig 2024].
  4. Cerrillo, Antonio. «L'ONU diu basta a la rentada verda de les grans corporacions». La Vanguardia, 09-11-2022. [Consulta: 15 abril 2024].
  5. «Rentat d'imatge verd». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  6. «Greenwashing? Rentar verdura?». El Món - Via Empresa, 31-07-2017. [Consulta: 13 febrer 2018].
  7. Solanes, Marc. «Greenwashing: les tècniques de les empreses per enganyar-nos». Sostenible.cat, 13-12-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
  8. «Definition of Greenwashing». Terrachoice.com. Arxivat de l'original el 2008-08-28. [Consulta: 11 setembre 2009].
  9. Milmo, Cahal. «BP: The biggest environmental crime in history» (en anglès). Libertypost.org, 10-12-2007. Arxivat de l'original el 2012-09-06. [Consulta: 11 setembre 2009].
  10. 10,0 10,1 AA.VV. «El fenómeno del Greenwashing y el impacto a sus consumidores» (pdf) (en castellà). Aposta: Revista de ciencias sociales, 2011, pàg. 1-38. ISSN: 1696-7348.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search